Aquests dies s'ha pogut comprovar que la bombolla immobiliaria realment existia, ja que acaba d'explotar. Em permeto fer aquesta afirmació ja que en les darreres setmanes desenes de constructores s'han vist obligades a entrar en concurs d'acreditors (suspenció de pagaments). Aquest fet es deu a que, degut al panorama immobiliari dels últims anys, molts han vist en la construcció una inversió segura, amb demanda i beneficis sempre creixents, fins al punt d'arriscar massa. I com tots sabem, no hi ha res que cresque infinitament.
A més, les immobiliàries i constructores no són les úniques que s'han picat els dits, ja que també ha afectat el sector financer, que és qui els concedia les hipoteques i crèdits. Per tant, ha passat de ser una crisi del "ladrillo" a ser una crisi molt més greu, com és la financera. Juntament a aquest panorama tan desolador, hem d'afegir que moltes de les variables macroeconòmiques (consum, atur, endeutament, etc.) estan agreujant aquesta situació.
Com és evident, les nostres terres també se n'estan ressentint. Durant el primer trimestre del 2008, la taxa d'atur a les Terres de l'Ebre ha experimentat un augment interanual de quasi un punt per situar-se en un 7,27%, gran part degut a la davallada de la construcció. Aquí l'efecte ha sigut més important respecte a la resta de Catalunya o d'Espanya, ja que el pes d'aquesta activitat és molt rellevant. El sector de la construcció representa a les Terres de l'Ebre un 21,11% de l´ocupació, un índex que a Catalunya és d´un 12,7% i a l´estat 13,22%. Poblacions com Deltebre, Sant Carles de la Ràpita o Móra la Nova han sigut de les que més han construït a Catalunya en números reals, sense contar les 4 capitals de província. Ara tenen un excedent d'habitatges que es calcula que el mercat no el podrà absorbir fins d'aquí deu anys. Per tant, és tracta d'una greu baixada del sector.
A l'hora de cercar culpables tothom mira a les empreses del sector, però hi ha molts altres culpables: les entitats financeres per no saber calcular bé el risc i per no preveure la crisi; el govern per no haver reaccionat a temps; els especuladors, que han fet augmentar els preus fins a límits insospitables; etc.
Com el totes les situacions adverses, enlloc de cercar a qui culpar s'ha de mirar endavant i trobar solucions. Jo crec que les possibles solucions són la baixada dels preus, la reducció dels tipus d'interès i el foment d'altres sectors sobre els quals sostentar la nostra economia, com fins ara havia fet la contrucció. Com totes les crisi, aquesta servirà per a corregir els desajustos dels excessos que s'havien generat. Per tant, la part positiva de la crisi és que baixaran els preus de l'habitatge, baixaran els tipus d'interès i es diversificarà en l'activitat productiva espanyola.
Ara ve una època en que ens haurem d'apretar els cinturons, però per sort, l'economia és cíclica i tard o d'hora tornarem a tindre èpoques de bonança.
