A la Central Nuclerar de Vandellós no n'aprenen

És el segon cop que sentim a parlar de la Central Nuclear de Vandellós aquesta setmana, i per desgràcia torna a ser per un fet negatiu. Aquest cop l'incident ha estat un incendi que s'ha iniciat a una sala de turbines. Per sort, en cap moment s'ha aproximat perillosament al reactor nuclear. Pel que es veu, aquest incendi s'ha iniciat per un seguit de negligències que van començar aquesta setmana, quan va haver una fuita en una de les sales i que no es va arreglar degudament.

Tal com ja vaig nombrar a l'entrada anterior, aquests fets haurien d'estar molt més controlats i suervisats, amb totes les mesures de seguretat adequades. Si les empreses no tenen incentius per dur a terme una bona gestió de la seva activitat, és l'Estat qui ha d'intervenir per posar-les al seu lloc.

Aquest incendi ha estat de petit abast, però ha malmés parts importants de l'estructura, com les turbines, que fa que l'activitat de la central deixe de transcorrer de forma normal i haurà de parar la seua producciò de forma indefinida. Per sort, no s'ha hagut de lamentar danys personals.


Per altra banda, aquesta parada forçosa pot representar per a les empreses gestores, Endesa i Iberdrola, una minoració considerable en els resultats econòmics d'aquest any. A més, la reparació i reposició de peces per a reiniciar la producció tindrà uns costs molt elevats. Esperem que aquesta aturada no repercuteixi en els treballadors que veuran afectats els seus llocs de treball.

La nuclear d'Ascó castigada per la CSN

La central nuclear d'Ascó I rebrà la major multa imposada mai a l'Estat espanyol en aquest sector. Aquesta és propietat a parts iguals d'Endesa i d'Iberdrola, tot i que només està controlada per la primera de les dos companyies. El motiu pel qual s'imputa aquesta sanció és que la central acumula, des de l'inici de la nova normativa de Notificacions de Successos Rellevants del 2006, quatre faltes considerades greus i dos de lleus. Algunes d'aquestes faltes són l'ocultació d'informació d'incidències o la mala gestió de la seguretat en incidents.

La sanció estarà entorn dels 22,5 milions d'euros i l'hauran de pagar les dues empreses propietaries de les instal·lacions. Aquesta multa pot servir per a que les empreses gestores de les instal·lacions tinguen més en compte les normes que s'han establert en termes de seguretat, prevenció i informació.

Les medicions dels nivells de radiació que ha sortit a l'exterior no passa del grau zero, és a dir, del màxim permés per a que no es pugue considerar perillós per a la salut i la seguretat de l'entorn, tot i que una emissió permanent de radiació no pot ser mai inofensiva.

Esperem que, pel bé del nostre territori i el de la nostra població, aquesta sanció serveixi per reduir els incidents i les irresponsabilitat en la seguretat nuclear. A més, estic d'acord amb l'opinió de les entitats ecologistes com Greenpeace, que consideren insuficient la sanció, sobretot si la comparem amb l'enorme benefici que aquestes companyies treuen de l'explotació d'aquestes instal·lacions.

Per acabar, voldria remarcar que aquesta font d'energia està considerada una de les més netes i menys contaminants i que n'estic completament a favor. A més, també cal recordar que, gràcies a les centrals d'Ascó i Vandellòs, el territori gaudeix d'un major dinamisme econòmic, compensacions directes a les arques dels ajuntaments i un gran nombre de llocs de treball, molts d'ells qualificats. La conclusió final seria "Sí a l'energia nuclear, no a la irresponsabilitat".

La construcció s'enfonsa

Aquests dies s'ha pogut comprovar que la bombolla immobiliaria realment existia, ja que acaba d'explotar. Em permeto fer aquesta afirmació ja que en les darreres setmanes desenes de constructores s'han vist obligades a entrar en concurs d'acreditors (suspenció de pagaments). Aquest fet es deu a que, degut al panorama immobiliari dels últims anys, molts han vist en la construcció una inversió segura, amb demanda i beneficis sempre creixents, fins al punt d'arriscar massa. I com tots sabem, no hi ha res que cresque infinitament.

A més, les immobiliàries i constructores no són les úniques que s'han picat els dits, ja que també ha afectat el sector financer, que és qui els concedia les hipoteques i crèdits. Per tant, ha passat de ser una crisi del "ladrillo" a ser una crisi molt més greu, com és la financera. Juntament a aquest panorama tan desolador, hem d'afegir que moltes de les variables macroeconòmiques (consum, atur, endeutament, etc.) estan agreujant aquesta situació.

Com és evident, les nostres terres també se n'estan ressentint. Durant el primer trimestre del 2008, la taxa d'atur a les Terres de l'Ebre ha experimentat un augment interanual de quasi un punt per situar-se en un 7,27%, gran part degut a la davallada de la construcció. Aquí l'efecte ha sigut més important respecte a la resta de Catalunya o d'Espanya, ja que el pes d'aquesta activitat és molt rellevant. El sector de la construcció representa a les Terres de l'Ebre un 21,11% de l´ocupació, un índex que a Catalunya és d´un 12,7% i a l´estat 13,22%. Poblacions com Deltebre, Sant Carles de la Ràpita o Móra la Nova han sigut de les que més han construït a Catalunya en números reals, sense contar les 4 capitals de província. Ara tenen un excedent d'habitatges que es calcula que el mercat no el podrà absorbir fins d'aquí deu anys. Per tant, és tracta d'una greu baixada del sector.

A l'hora de cercar culpables tothom mira a les empreses del sector, però hi ha molts altres culpables: les entitats financeres per no saber calcular bé el risc i per no preveure la crisi; el govern per no haver reaccionat a temps; els especuladors, que han fet augmentar els preus fins a límits insospitables; etc.

Com el totes les situacions adverses, enlloc de cercar a qui culpar s'ha de mirar endavant i trobar solucions. Jo crec que les possibles solucions són la baixada dels preus, la reducció dels tipus d'interès i el foment d'altres sectors sobre els quals sostentar la nostra economia, com fins ara havia fet la contrucció. Com totes les crisi, aquesta servirà per a corregir els desajustos dels excessos que s'havien generat. Per tant, la part positiva de la crisi és que baixaran els preus de l'habitatge, baixaran els tipus d'interès i es diversificarà en l'activitat productiva espanyola.

Ara ve una època en que ens haurem d'apretar els cinturons, però per sort, l'economia és cíclica i tard o d'hora tornarem a tindre èpoques de bonança.